Va de contes*
Una vegada hi havia un pintor que pintava mussols grocs i musaranyes verdes, orenetes blanques i granotes picallades d'un color taronja abutanat. I tothom li preguntava: "Perquè pintes amb colors que no són reals?". I ell, després de pensar-ho dues vegades, contestava: "Jo els veig així, amb els ulls de la imaginació i m'agraden i em complauen i si m'empipeu gaire agafaré el gat i el faré caminar damunt la tela del quadre i els colors s'escamparan ells sols: el blanc amb el negre, el groc amb el verd i el roig amb el lila. Restarà tot ple de petjades, de gat és clar."
Serà, com diria jo, una mena d'exèrcit d'escarabats en plena baralla. I a qui no li agradi que no s'ho miri.
Als nens i a les nenes segur que els hi agradaria tenir el quadre de les petjades de gat i penjar-lo a l'entrada de casa i poder explicar als amiguets de la manera com ha estat confeccionat. I mentre se'l miren i se'l remiren es fa fosc i darrera la porta hi ha un gat i un gos i aquest conte ja està fos.
- Conte escrit el 2003.
- María Curbet i Llover és membre del Club de lectura "Sant Narcís".
- Fotografia: Google.
