LA FRASE DE CAPÇALERA

"Els contes no han estat escrits per adormir els infants, sinó per desvetllar els adults"

Michel Hindenoch


dimarts, 6 de desembre del 2011

EL BURRO ALEMANY - Ramon Boixet (Berna - Suïssa)

Acte I


Siegfried M. es va despertar el dilluns, com cada matí, a dos quarts de set. Vivia a cinc minuts de la parada de l'autobús i amb 25 minuts de trajecte arribava pràcticament davant l'entrada de la fàbrica, on era oficial mecànic, per començar el seu treball puntualment a tres quarts de vuit.
Abans de pujar a l'autobús anava al distribuïdor d'un diari gratuït i amb la lectura del seu exemplar el rutinari trajecte se li feia més curt i menys avorrit.
A la tercera pàgina del diari va llegir una curta notícia sobre Espanya que tractava del costum de fer "ponts" i de la setmana magnífica que per a molts espanyols podia significar tenir dos dies addicionals de festa i ajuntar-n'hi algun altre de laborable per "lligar la salsa" (la notícia ho deia exactament així, naturalment en alemany), i arribar en el millor dels casos a fer festa completa de dilluns a divendres.
Siegfried M. va fer una mena de gemec, va tancar un moment els ulls, i després es va afanyar a llegir les pàgines esportives, abans d'arribar a la seva parada.


Acte II


Al vespre, després de sopar amb la dona i els fills, com cada dia, i d'ajudar-los una mica a fer els deures per l'escola, Siegfried M. va engegar la televisió per mirar les notícies del primer canal.
Com era habitual en els darrers temps, l'economia europea, la senyora Merkel, els deutes de certs països, la inestabilitat de l'euro i la solidaritat entre els estats comunitaris van omplir la meitat del temps del telediari.
Siegfried M. va recordar la notícia que a primera hora del matí havia llegit i va tornar a fer un gemec, aquesta vegada més fort que el de l'autobús, i fins i tot va deixar anar un renec que, per sort, els seus fills no van sentir.


Acte III

Siegfried M. no va dormir massa bé sinó més aviat inquiet. I va fins i tot somniar amb un burret que tirava'un carro. I a dalt del carro hi anaven algunes persones que parlaven un idioma que ell no coneixia, i que reien i bevien vi negre i el burret tenia una cara trista, com la seva quan es va mirar al mirall del lavabo abans d'anar al llit.


Ramon Boixet és un català de Manresa que viu a Berna (Suïssa), des de 1969. Va estudiar a Barcelona i és químic. Està jubilat.


Imatge: de l'autor